4.4.07

Joves passats de voltes

Hola de nou!

Com que avui mateix he estrenat el blogspot i estic motivat per escriure, faig ja una segona entrada, aprofitant també que he llegit una notícia a la premsa digital que m'ha impactat i alhora m'ha fet enfadar força.

Tracta de la violència juvenil. Aquest cop, dos agents de la policia local d'una regió murciana han estat fortament agredits per un grup de punks, els quals van donar una bona pallissa als dos homes després de que aquests intentessin dissuadir als joves de trencar persianes i cotxes.
Segons dades facilitades per la policia, va ser necessari un bon gruix de reforços per reduir la vintena de joves violents.

A més a més d'estar cometent una activitat vandàlica, els molt fills de puta van enviar a dos policies a l'hospital. Segurament, els punks pensaven que la policia del país és feixista i opressora -quan no és del tot cert-, i amb això justifiquen les agressions.

Penós, senzillament penós. Realment la joventut degenera cada cop més? És obvi que no m'agrada mirar enrere, però no fa tants anys, aquest tipus de situacions no es produïen. I la veritat és que contínuament surten notícies al diari que expliquen una nova escena de violència amb joves implicats. Bullying, mòbil, Youtube, latins, ñetas, canis...és el nou estereotip per a molts joves.

Punk una mica passat de voltes
Òbviament, queda l'últim apartat, i és la influència que els pares i els professors tenen en l'educació dels seus fills. La realitat és que molts pares no són prou estrictes, o com a mínim, efectius a l'hora d'educar.
Les feines d'avui en dia, barrejades amb la idea de treball just sotmeten a un pseudo-estrès a molts pares, i això provoca deficiències a l'hora d'educar i ajudar els fills perquè, en un futur no molt llunyà, puguin rendir al màxim de les seves capacitats, i alhora siguin persones madures i amb un sentit comú que els permeti discernir en la majoria d'ocasions què és correcte i què no ho és.

Si de tant en tant penséssim com era de dura la vida dels nostres avantpassats, arribaríem a la conclusió de que ens trobem en unes condicions immillorables per poder convertir-nos en la societat utòpica que l'home sempre ha desitjat. Les ànsies de molts adolescents, que els fan creure que es poden "menjar el món", sovint traïcionen els sentiments i el sentit comú, originant bestieses com la que ens ocupa.

M'agradaria que reflexionéssiu una mica sobre el tema.

P'tó