Oh, yeah. That's, baby. Rock, rock it.
Sí.
Sí, torno a actualitzar després d'un mes i vint-i-quatre dies. Estrany, no? Jo ja donava aquest intent de reflexió continuada per perdut. Gràcies a la Irene, que m'ha recordat per casualitat que tenia un blog, doncs m'ha entrat el gusanillo d'actualitzar.
I és veritat, no tinc cap notícia o fet social destacable per enganxar aquí, però no és tard per parlar d'aquesta última setmana, possiblement de les més intenses de l'any.
És a dir, un pack on he d'incloure l'últim dia a Súnion + Vilopriu + Pont de Montañana + Sant Joan.
'Nem per parts, com va dir Jack el Destripador.
Lluny de ser res memorable, l'últim dia de Súnion va ser divertit, per rar que sembli, fora de Súnion. Tàndem de Max, Edgard i Max, juntament amb mi, vam anar a fer el passeig, a passar l'hora i mitja al Pastafiore, i després...FESTA!
Sí, a casa del Lluís, tot acoblats a la seva piscina, amb més gent, l'últim petó a la Mireia...t'estimo!
Sí, i és que ens ho vam passar tan bé...i per rematar, a caseta, anglès i bossa. A l'horitzó es divisa un paraís anomenat Vilopriu. El relax de l'estudiant.
Dit i fet. Un súmmum de sensacions, un mar de plaer i càlida amistat. I el ball...i les tendes...i la dolçor d'uns amics units...
Sembla que ja toca afluixar la marxa...DONCS NO! Perquè el mateix dia de tornar de Vilopriu, no hi ha opció ni tan sols de canviar de maleta. Amb els mateixos trastos, aaaamunt cap a Pont amb la família de l'Edgard!
I quants moments de riure que recordaré; els minuts corrent amb la moto, amb l'Edu felicitant-me de lo bé que ho faig; no dormir per les nits amb el Reca, el seu cosí i la Sílvia; fumar, beure i jugar a cartes, sortir per la carretera a les 3...
Us estimo a tots per igual, collons. És que us ho mereixeu, mai millor dit.
P'tó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
