9.5.09
Reflexions entre fum afruitat i poesia
Poesia anglesa ambientada en un local de reminiscències bohèmies, en companyia misteriosa i purament espiritual...
18.1.09
Concert de CRAZY DIAMOND a la sala Bikini
Increïble, apassionant, essencial, psicodèlic, impressionant, madur, inesperat, brutal... i molts més adjectius podria utilitzar pel magnífic concert que els barcelonins Crazy Diamond -una banda creada fa gairebé quatre anys amb l'únic però enormement difícil objectiu de rendir homenatge i fer justícia a la mítica banda Pink Floyd- van oferir ahir a la sala Bikini de Barcelona.
Amb una il·luminació i una sonorització espectaculars, el grup format per Víctor Partido a la veu i guitarra secundària, Josep Domínguez a la guitarra principal, David Molero al baix, Isaac González als teclats i Jordi Martos a la bateria, acompanyats per una monumental Anna Orriols a la veu femenina i un encertadíssim Toni "Pato" al saxo, van aconseguir robar el cor de tots i cada un dels pocs espectadors de la Bikini, entre els quals m'incloc, amb una actuació senzillament perfecta. Cada cop que tancava els ulls al llarg de les dues hores que va durar l'actuació, em resultava impossible discernir els autèntics Pink Floyd dels que estaven damunt de l'escenari, que sens dubte cal qualificar de fora de sèrie -quants grups són capaços d'emular una de les millors bandes de la història de la música...?- i que penso seguir de ben a prop a partir d'ara.
A la sala es respirava un ambient nostàlgic que va esdevenir eufòria progressiva en comprovar la gran qualitat que destil·laven els joves Crazy Diamond al damunt de la tarima. Una eufòria de la qual tothom se'n va contagiar, tant els més grans com els més joves.
Els 17 euros que va costar l'entrada van ser de les millors compres de la meva vida. Això és gaudir en estat pur, una cosa que no és possible tots els dies.
Un aplaudiment per a CRAZY DIAMOND!
Amb una il·luminació i una sonorització espectaculars, el grup format per Víctor Partido a la veu i guitarra secundària, Josep Domínguez a la guitarra principal, David Molero al baix, Isaac González als teclats i Jordi Martos a la bateria, acompanyats per una monumental Anna Orriols a la veu femenina i un encertadíssim Toni "Pato" al saxo, van aconseguir robar el cor de tots i cada un dels pocs espectadors de la Bikini, entre els quals m'incloc, amb una actuació senzillament perfecta. Cada cop que tancava els ulls al llarg de les dues hores que va durar l'actuació, em resultava impossible discernir els autèntics Pink Floyd dels que estaven damunt de l'escenari, que sens dubte cal qualificar de fora de sèrie -quants grups són capaços d'emular una de les millors bandes de la història de la música...?- i que penso seguir de ben a prop a partir d'ara.
A la sala es respirava un ambient nostàlgic que va esdevenir eufòria progressiva en comprovar la gran qualitat que destil·laven els joves Crazy Diamond al damunt de la tarima. Una eufòria de la qual tothom se'n va contagiar, tant els més grans com els més joves.
Els 17 euros que va costar l'entrada van ser de les millors compres de la meva vida. Això és gaudir en estat pur, una cosa que no és possible tots els dies.
Un aplaudiment per a CRAZY DIAMOND!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
