Vendo costo del güeno.

Flipant. Això és el pamflet publicitari que va escriure un camell de Badalona. Com podeu veure, no hi ha paraules per descriure, perquè bàsicament només m'en puc riure de lo analfabet i tonto que pot arribar a ser un humà.
Els Mossos s'ho van prendre a broma en un principi, però van poder corroborar que era cert quan van visitar el lloc.

En fi, aquesta nit toca festa a casa del Macià, que m'ha convençut el Boris.

Ta lue!

Desgràcies.

Hola.

Estic una mica disgustat pel que va passar fa uns dies a un institut de Virginia, als EUA. I dic una mica, perquè no ho vaig poder veure en persona i no em puc sentir implicat al cent per cent, i menys amb una societat tan diferent com la americana.

Resum dels fets i de la identitat de l'assassí (Extret de elpais.com):

"La policía de Estados Unidos ha divulgado esta tarde (hora española) la identidad del autor de la matanza ocurrida ayer en la Universidad Politécnica de Virginia, que dejó 33 muertos -entre ellos el propio tirador, que se quitó la vida- y una veintena de heridos. Se trata de Cho Seung Hui, un joven estudiante nacido hace 23 años en Corea del Sur y que residía en el campus. Su rostro ha inundado las webs de medio mundo. Cho sufría una fuerte enfermedad mental, y pese a haber sido sometido anteriormente a tratamiento psiquiátrico, no tuvo contemplaciones a la hora de acabar con la vida de 32 personas.
[..]
La identidad del asaltante ha podido reconstruirse gracias a los testimonios aportados por los estudiantes testigos del suceso, que lo han descrito como un hombre joven con rasgos asiáticos y que se suicidó tras la matanza con un disparo en la cara. Sus compañeros lo tildaban como alguien oscuro, reservado y perturbado. Fuentes policiales han manifestado que el atacante utilizó dos pistolas del calibre 9 milímetros que fueron encontradas junto a su cuerpo.
[...]
Al parecer, Cho Seung Hui primero actuó en el dormitorio de un colegio mayor, donde mató a dos personas y, dos horas después, en un aula de Ingeniería, donde acabó con la vida de otras 30 y acabó con la suya propia. Aunque ésta sea la principal vía de investigación, tampoco descartan la colaboracion de una segunda persona, que podría ser responsable de las dos muertes en el colegio mayor."

El que més m'ha indignat, però, és la solució proposada per Arbust (Bush) i alts càrrecs nord-americans:

"Lejos de perder terreno tras la matanza en la Universidad Virginia Tech, el poderoso grupo de presión a favor de las armas en Estados Unidos resultó fortalecido, aseguraron ayer militantes que intensificaron sus llamados a armarse mejor para evitar futuros ataques."

És a dir, proposen armar fortament als estudiants i societat americana, per així tenir la oportunitat de defensar-se. És obvi que les armes, com a productivíssim mercat que tenen, no poden ser il·legalitzades de cap manera. Perfecte, que s'atenguin a les conseqüències.

Res més.

P'tó

Què passa demà?

Queridos amigos, querida familia: [modo Arguiñano off]

Demà és un dia que aquí a Catalunya es celebra amb amor, dolçor, decoració i molts beneficis econòmics. Sí, demà és la festa del nostre patró: SANT JORDI.
Mig llegenda, mig veritat, aquest mite ha fet arrels tan fortament al nostre país, que li dediquem una gran festa un cop l'any, tots els anys; sense escatimar en gastos.



El dia 23 d'abril, és a dir, demà, milers de catalans i catalanes sortiran al carrer i compraran, gaudiran i adornaran les ciutats i pobles amb la seva presència. Homes i dones, nens i nenes, avis i àvies es regalaran roses i llibres mútuament. El símbol d'amor i amistat és una cosa idònia com a regal. Que aquest símbol estigui amagat rere el nom d'una rosa o d'un llibre, és completament intrascendent. El contingut subliminal és el que compta.

Des del meu ordinador, roses i llibres virtuals per a tothom!

Demà...gran festa!

¡Hola holita! [modo Flanders off]

Què hi ha, gent? Sort he tingut de trobar un foradet a la meva apretada agenda quotidiana per escriure, que el blog no es pot quedar abandonat i marginat!

Avui he tingut un examen de Física, espero que vagi bé, i tota la pesca. I demà...demà...PALAU DE CONGRESSOS! Bé, de fet no és que tingui una gran il·lusió d'anar-hi, però aquest any és especial perquè he guanyat premi de Vídeo, i per primer cop des de que sóc a Súnion, sortiré com a premiat a caminar per l'escenari.

Vinga nois, que avui estic més cansat que un burro, que acabo d'arribar d'entrenament i he de fer una ullada al dossier de Mates.

P'tó

Exàmens...

Hola!

És una pena que tornin els cruels exàmens a les nostres agendes. De fet, aquesta setmana ja en tenim dos, i no precisament d'assignatures fàcils. Toca estudiar, sí. I a més a més, ho he de compaginar amb els entrenaments, l'anglès i el Guitar Hero. Quin rotllo! Jo que pensava que això ja era història...

Avui no tinc excessives ganes de posar-me a fer el discursillo de torn, o sigui que us deixo un link d'una notícia interessant: l'anàlisi de Meristation del Guitar Hero II. És que us l'heu de comprar obligatòriament! xD




Cliqueu aquí.

P'tó

Una bona compra

Yeeeeeha!

El típic crit de guitarrista ha irromput a casa meva! Perquè ja tinc el Guitar Hero II per la Xbox 360, i m'he passat la nit sencera tocant sense parar! Sens dubte, dels millors jocs que han creat al llarg de la història de l'oci virtual.

I parlant de guitarristes, us mostro una notícia recent sobre un dels més importants del món: Keith Richards, guitarrista dels Rolling Stones.

Click aquí per veure la notícia.

Res més amics, molts petons i bon cap de setmana!

P'tó

Compartir opinions

Hola!

Estic content. Sí. El perquè és simple. Aquests últims dies he pogut compartir les meves opinions sobre temes realment importants: societat, política, filosofia...amb un parell de companys que veig que estan un esglaó per sobre de la situació habitual en que et trobes generalment quan intentes entaular una conversa amb certs matissos d'informació i coneixement general, amb un punt de maduresa.

Canviant de tema: ja porto uns quants dies llegint El Anticristo, de Friedrich Nietzsche. Es pot resumir en poques paraules: és una reflexió i crítica extremadament radical, però alhora altament interessant, sobre el cristianisme. Òbviament, això només és un dels temes que Nietzsche aborda en la totalitat de les seves obres, però és recomanable que feu una ullada a qualsevol escrit d'aquest filòsof.

Friedrich Nietzsche

Aquí ho deixo per avui, no tinc gaire més que dir. Potser recalcar l'avorriment que he patit -millor dit, hem patit- en algunes classes. Vinga, que ja queda poc.

P'tó

Rutines ja conegudes

Hi everyone!

Com anem? Jo he reprès, com la majoria d'estudiants, l'escola després d'una llarga i fructífera -per alguns- Setmana Santa. I no, no s'ha produit la típica situació de plors i gemecs amb la marona abans d'entrar a les classes a primera hora del matí. Per què? Doncs perquè som ja a tercer d'ESO. I ja tenim prou edat i maduresa (encara que aquest últim concepte pugui donar lloc a seriosos dubtes en determinades persones) com per saber que els estudis són sagrats i no ens queda més remei. Ho hem de veure com una inversió de futur.
No obstant, això no treu que tinguem una mandra i poques ganes que ens farien tornar al llit si fóssim lliures de fer-ho. És una llàstima, sincerament, haver de tornar a sofrir les terribles i avorrides classes-totxo d'alguns professors -Adelina, Dolors...- que només els falta el llibraco de nosequantescentes pàgines, i les ulleres de cul de got, per ser els clàssics professors de filosofia o història que tan habituals van ser en pel·lícules, llibres, televisió i fins i tot en la memòria d'algun pare o avi.

Afortunadament, només queda un mes i mig escàs per posar funt i pinal (com dirien Dupond i Dupont) al curs vigent. I és clar que en tenim ganes, d'acabar d'una punyetera vegada.

Típic professor gafapasta

I tornant al tema que ens ocupava: dir-vos que aprofiteu per gaudir el que queda de curs; que uns quants companys no seguiran entre nosaltres l'any que ve...i que aproveu tots els que us quedeu, que ningú es mereix el fracàs escolar. A posar les piles, rematem la jugada!

P'tó

La Setmana Santa s'acaba...per alguns

Hola!

Avui és un dia que molta gent intentarà aprofitar al màxim. I demà també, perquè la Setmana Santa, senyors i senyores, està a punt de finalitzar. Particularment, no puc dir que hagi estat plenament fructífera, però el fet de no viatjar condiciona en gran part aquest estat d'insatisfacció. He quedat bastants dies, i la resta me'ls he passat fent panxing gairebé professional.

He rescatat la meva PS2 de l'oblit, i m'ho he passat -i encara m'ho continuo passant- genial jugant al NBA Street Vol.2, el meu videojoc fetitxe. És clar que, tenint la next-gen a casa, poca cosa podrà fer la vella Play.

Cada dia que passa, perdo un xic més de motivació literària. No escric amb tanta intensitat com fa uns dies. Em refereixo al relat actual...el meu objectiu d'arribar a les 20 pàgs. abans de començar de nou l'escola no l'he complert. A veure si demà m'hi poso, que si no estableixo un ritme, acabaré per deixar-lo de banda i perdré el fil del que escric.

Res més a dir. Quina vida més avorrida, no?

P'tó

Buit mental

Hola!

Avui m'he despertat a les dues, però de totes maneres he aprofitat la tarda sortint...i he anat de compres per l'Illa i el Corte Inglés.

Aaaaai, és que la Setmana Santa, havent perdut el mòbil, es fa molt avorrida! Clar que també, si li sumo que els meus pares no volen viatjar enlloc, doncs em quedo que no sé què fer.
Mira, sabeu què us dic? Que no penso dir res més avui. Si demà vaig al mercat de St. Antoni amb algú, millor. Però ara estic mig adormit i no tinc ànims per escriure.

P'tó

El bon cinema té el seu preu

Hi everyone!

Aquí estic, donant la matraca com penso fer durant molt temps, encara que això sigui més aviat un passatemps personal que un experiment divulgatiu -era previsible que ho seria-, i avui ho faig informant-vos d'un fet que es podria titllar d'especial si no fos perquè no és cap novetat social.
Avui vaig al cinema. I abans de que em tireu pedres, us diré que feia sis mesos que no hi anava. És a dir, tant baixar-se pel·lícules d'estrena des d'Internet, que era ben còmode veure qualsevol cosa a l'ordinador amb els cascos posats, i per rematar, sense gastar-se ni un duro.

S'HA ACABAT! (de fet, no, però m'he autoimposat una norma reguladora)

A partir d'avui mateix, pararé de descarregar-me tantes pel·lícules de l'Ares. Que consti que no ho faig perquè els fills de puta de la SGAE em fagin pena -aquesta és una opinió inamovible-, sinó perquè el cinema de veritat es gaudeix en una sala gran, assegut en una còmoda butaca i assaborint unes crispetes calentones. Oh, ja se sap que el bon cinema ha esdevingut una utopia, principalment perquè TOTS els cinemes et foten una bona clavada quan simplement vols passar una tarda ociosa. Això, senyors i senyores, nois i noies, em repateja molt; és la barrera econòmica purament comercial que els cinemes i les grans indústries fílmiques ens posen als cinèfils quan volem practicar la nostra afició preferida.

Inseparable del cinema crispeter actual

Per cert, la pel·lícula que vaig a veure és El buen pastor, de Robert de Niro. Les bones crítiques he sentit per la ràdio m'han convençut.

CAAAANVI de tema, radicalment. I passem a una notícia d'actualitat. De fet, és un complement més del que portem veient aquests últims mesos, amb la febre de l'escalfament global i tota aquesta menjada de tarro -tinguem en compte les contínues intentones de la premsa d'intentar-nos culpabilitzar del problema- que té un origen purament polític.

I aquí enganxo un link perquè us informeu. No vull fer un copypaste innecessari, que no tinc cap obsessió per omplir blog com molts altres fan.

Cliqueu aquí

P'tó

Fins una altra.

Panxing sense fronteres

Hola!

Avui, dia de sofà, consola i ordinador non-stop! I mira que ja porto moltes hores, que si em pot fer mal, que si em tornaré gandul...però si ja ho sóc! És Setmana Santa, i vull batre els rècords de temps fent sofà com el típic americà de 120 kgs.

Ara bé, això no treu que en algun moment donat m'agafin flaixos d'avorriment i em vingui de gust agafar la porta i sortir a que em doni la fresca una estona. Però mira, la vida dura no trigarà en tornar, així que anem a invertir bé les hores.

Actualment, és el meu millor amic

Tornant al tema, és veritat que hauria d'aprofitar la tarda, trucar alguns amics o amigues per quedar...però com ja sabeu, uns fills de puta em van atracar i em van robar el mòbil. O sigui que no tinc l'agenda de telèfons i he perdut el contacte. Per suposat, ni un puto amic es passa pel msn, no fos cas -actualment tinc 0 connectats de 87 de Súnion- que us agafi una malaltia.

Doncs res, conforme vaig escrivint, em vaig cansant de la situació de panxing que estic experimentant. I per acabar de rematar la jugada, porta tot el sant dia plovent ininterrompudament. QUE ALGÚ EM RESCATI!!!!!!

P'tó

Joves passats de voltes

Hola de nou!

Com que avui mateix he estrenat el blogspot i estic motivat per escriure, faig ja una segona entrada, aprofitant també que he llegit una notícia a la premsa digital que m'ha impactat i alhora m'ha fet enfadar força.

Tracta de la violència juvenil. Aquest cop, dos agents de la policia local d'una regió murciana han estat fortament agredits per un grup de punks, els quals van donar una bona pallissa als dos homes després de que aquests intentessin dissuadir als joves de trencar persianes i cotxes.
Segons dades facilitades per la policia, va ser necessari un bon gruix de reforços per reduir la vintena de joves violents.

A més a més d'estar cometent una activitat vandàlica, els molt fills de puta van enviar a dos policies a l'hospital. Segurament, els punks pensaven que la policia del país és feixista i opressora -quan no és del tot cert-, i amb això justifiquen les agressions.

Penós, senzillament penós. Realment la joventut degenera cada cop més? És obvi que no m'agrada mirar enrere, però no fa tants anys, aquest tipus de situacions no es produïen. I la veritat és que contínuament surten notícies al diari que expliquen una nova escena de violència amb joves implicats. Bullying, mòbil, Youtube, latins, ñetas, canis...és el nou estereotip per a molts joves.

Punk una mica passat de voltes

Òbviament, queda l'últim apartat, i és la influència que els pares i els professors tenen en l'educació dels seus fills. La realitat és que molts pares no són prou estrictes, o com a mínim, efectius a l'hora d'educar.
Les feines d'avui en dia, barrejades amb la idea de treball just sotmeten a un pseudo-estrès a molts pares, i això provoca deficiències a l'hora d'educar i ajudar els fills perquè, en un futur no molt llunyà, puguin rendir al màxim de les seves capacitats, i alhora siguin persones madures i amb un sentit comú que els permeti discernir en la majoria d'ocasions què és correcte i què no ho és.

Si de tant en tant penséssim com era de dura la vida dels nostres avantpassats, arribaríem a la conclusió de que ens trobem en unes condicions immillorables per poder convertir-nos en la societat utòpica que l'home sempre ha desitjat. Les ànsies de molts adolescents, que els fan creure que es poden "menjar el món", sovint traïcionen els sentiments i el sentit comú, originant bestieses com la que ens ocupa.

M'agradaria que reflexionéssiu una mica sobre el tema.

P'tó

Un dimecres...peculiar

Hola!

Estreno el Blogspot amb un "reportatge" sobre l'interessant matí que he viscut avui. He quedat amb la Mònica, i el que havia de ser una quedada rutinària, com les demés, ha esdevingut una gran diversió quan hem descobert...la exposició de Futbolí a l'Illa. Sí, ho heu llegit bé, FUTBOLÍ!

Ho explicaré de forma resumida pels que no ho hagin vist encara: sabeu el lloc on es fan exposicions a l'Illa, al costat del Decathlon? Doncs avui hi havia una bonica exposició de Fubolí al llarg de la història, però a més a més, hi havia una "zona recreativa" amb taules de futbolí per poder jugar amb un amic, familiar...total, que jo no m'hi he interessat gaire, però la pesada -amb carinyo- de la Mònica m'ha arrossegat fins a la paradeta, i res, al final ens hem acabat per inscriure i jugar la partideta.

El futbolí, esport hiper-addictiu

Doncs amb la partideta aquesta m'ho he passat genial! Encara que ella digués que no en sabia, m'ha guanyat de pallissa en dos partides, pro a la tercera va la vençuda, i l'he pogut guanyar.

I bueno, també hem estat xerrant una estona al laie, xerrant fins que se'ns quedava la boca seca i havíem de beure per seguir parlant...

Res més, dintre de poc temps començaré a publicar el meu Relatos del Campo de Batalla, obra que estic actualment escrivint i que posaré a la disposició dels interessats en llegir-se-la a la secció de DESCARGAS.

P'tó