Després de mesos -i anys!- d'aixecar veus en contra; després de recollir signatures ja fos a Internet o a peu de carrer; després d'innumerables queixes formals, cartes, declaracions públiques, documents, ressò mediàtic i batalles legals... sembla que els de dalt han parat l'orella.
La SGAE (Sociedad Española de Autores y Editores), destacada entre altres empreses del sector encarregat de la gestió de la propietat intel·lectual, ha estat criticada en un informe elaborat per la Comissió Nacional de Competència, organisme públic amb poder judicial per a prohibir accions de competència deslleial. Aquest informe demana una reforma íntegra de la actual Llei de Propietat Intel·lectual, argumentant que la poca competència del sector permet a empreses com la SGAE -sí, ja és el segon cop que ho poso, empreses- exercir pràctiques monopolitzadores i imposar tarifes i cànons desorbitats, així com entorpir l'activitat dels internautes o dels usuaris del mercat tradicional. I us preguntareu, com pot ser que una empresa privada tingui el poder d'imposar cànons i gravàmens no només a gairebé la totalitat de suports digitals que comprem -com televisors, reproductors de música o ordinadors, per citar-ne alguns...-, sinó que també es troba emparada tant econòmicament com legislativa pel govern i, per tant, esdevé un organisme privat plenipotenciari en l'àmbit de la propietat intel·lectual?
La resposta és tan incerta com necessària. Mentre no es trobi, continuarem sotmesos indefectiblement als flagrants atemptats contra la llibertat de distribució de cultura que aquesta empresa duu a terme.
No obstant, convé matisar: és obvi que els autors han de tenir ple dret sobre les seves obres i decidir quin grau de divulgació legal poden tenir aquestes, així com també tenen el dret de percebre beneficis econòmics per les seves creacions; cal tenir en compte que molts autors, des de músics fins a escriptors, viuen d'això: de la venda d'allò que creen. Fins aquí podem estar més o menys d'acord.
Però ara ve l'estafa de la qual som víctimes. Tal i com estipula la Llei de Propietat Intel·lectual, tots els usuaris que comprem qualsevol tipus de suport digital paguem un impost preventiu que "assumeix i preveu la possibilitat d'un ús il·lícit del citat suport". De què serveix, ergo, la persecució que va iniciar fa temps la SGAE -i que ha portat a situacions deplorables- si ja hem pagat el preu de la nostra llibertat? Per què continuen emprenent accions legals contra pàgines web i fins i tot contra usuaris si la multa ja havia estat pagada obligatòriament amb anterioritat?
L'aprofitament d'aquest buit legal -o complot governamental, qui sap...- per part de la SGAE ha portat a situacions tristament còmiques, com la imposició del cobrament del cànon a les perruqueries que tinguin encesa la ràdio o, fins i tot, a les associacions i juntes que organitzen festes populars sense ànim de lucre com la dels Moros y Cristianos a Alacant. En la majoria de casos, els jutges dicten sentència a favor de la SGAE.
Així doncs, tots podem ser víctimes de la SGAE. Vigileu si escolteu una cançó no original al vostre reproductor de música i teniu la mala sort de trobar-vos amb un inspector de la citada empresa, ja que podrien produir-se conseqüències legals.
Però, com deia al començar l'article d'avui, potser això canvia. Potser el monopoli del robatori legal i indiscriminat desapareixerà, i sorgiran altres empreses similars a la SGAE, i tindrem el dubtós luxe de ballar amb una dama diferent a cada cançó. O no. Qui sap si arribarà el dia en que el més important de la cultura no serà el preu a pagar, sinó els fruits que la societat obtingui d'ella.
La SGAE (Sociedad Española de Autores y Editores), destacada entre altres empreses del sector encarregat de la gestió de la propietat intel·lectual, ha estat criticada en un informe elaborat per la Comissió Nacional de Competència, organisme públic amb poder judicial per a prohibir accions de competència deslleial. Aquest informe demana una reforma íntegra de la actual Llei de Propietat Intel·lectual, argumentant que la poca competència del sector permet a empreses com la SGAE -sí, ja és el segon cop que ho poso, empreses- exercir pràctiques monopolitzadores i imposar tarifes i cànons desorbitats, així com entorpir l'activitat dels internautes o dels usuaris del mercat tradicional. I us preguntareu, com pot ser que una empresa privada tingui el poder d'imposar cànons i gravàmens no només a gairebé la totalitat de suports digitals que comprem -com televisors, reproductors de música o ordinadors, per citar-ne alguns...-, sinó que també es troba emparada tant econòmicament com legislativa pel govern i, per tant, esdevé un organisme privat plenipotenciari en l'àmbit de la propietat intel·lectual?
La resposta és tan incerta com necessària. Mentre no es trobi, continuarem sotmesos indefectiblement als flagrants atemptats contra la llibertat de distribució de cultura que aquesta empresa duu a terme.
No obstant, convé matisar: és obvi que els autors han de tenir ple dret sobre les seves obres i decidir quin grau de divulgació legal poden tenir aquestes, així com també tenen el dret de percebre beneficis econòmics per les seves creacions; cal tenir en compte que molts autors, des de músics fins a escriptors, viuen d'això: de la venda d'allò que creen. Fins aquí podem estar més o menys d'acord.
Però ara ve l'estafa de la qual som víctimes. Tal i com estipula la Llei de Propietat Intel·lectual, tots els usuaris que comprem qualsevol tipus de suport digital paguem un impost preventiu que "assumeix i preveu la possibilitat d'un ús il·lícit del citat suport". De què serveix, ergo, la persecució que va iniciar fa temps la SGAE -i que ha portat a situacions deplorables- si ja hem pagat el preu de la nostra llibertat? Per què continuen emprenent accions legals contra pàgines web i fins i tot contra usuaris si la multa ja havia estat pagada obligatòriament amb anterioritat?
L'aprofitament d'aquest buit legal -o complot governamental, qui sap...- per part de la SGAE ha portat a situacions tristament còmiques, com la imposició del cobrament del cànon a les perruqueries que tinguin encesa la ràdio o, fins i tot, a les associacions i juntes que organitzen festes populars sense ànim de lucre com la dels Moros y Cristianos a Alacant. En la majoria de casos, els jutges dicten sentència a favor de la SGAE.
Així doncs, tots podem ser víctimes de la SGAE. Vigileu si escolteu una cançó no original al vostre reproductor de música i teniu la mala sort de trobar-vos amb un inspector de la citada empresa, ja que podrien produir-se conseqüències legals.
Però, com deia al començar l'article d'avui, potser això canvia. Potser el monopoli del robatori legal i indiscriminat desapareixerà, i sorgiran altres empreses similars a la SGAE, i tindrem el dubtós luxe de ballar amb una dama diferent a cada cançó. O no. Qui sap si arribarà el dia en que el més important de la cultura no serà el preu a pagar, sinó els fruits que la societat obtingui d'ella.
1 comentari:
Notícies fresques! Les més recents actuacions de la SGAE a Catalunya, concretament al Ripollès:
Enllaç a la notícia
Publica un comentari a l'entrada