...bons auguris?

Després de mesos -i anys!- d'aixecar veus en contra; després de recollir signatures ja fos a Internet o a peu de carrer; després d'innumerables queixes formals, cartes, declaracions públiques, documents, ressò mediàtic i batalles legals... sembla que els de dalt han parat l'orella.

La SGAE (Sociedad Española de Autores y Editores), destacada entre altres empreses del sector encarregat de la gestió de la propietat intel·lectual, ha estat criticada en un informe elaborat per la Comissió Nacional de Competència, organisme públic amb poder judicial per a prohibir accions de competència deslleial. Aquest informe demana una reforma íntegra de la actual Llei de Propietat Intel·lectual, argumentant que la poca competència del sector permet a empreses com la SGAE -sí, ja és el segon cop que ho poso, empreses- exercir pràctiques monopolitzadores i imposar tarifes i cànons desorbitats, així com entorpir l'activitat dels internautes o dels usuaris del mercat tradicional. I us preguntareu, com pot ser que una empresa privada tingui el poder d'imposar cànons i gravàmens no només a gairebé la totalitat de suports digitals que comprem -com televisors, reproductors de música o ordinadors, per citar-ne alguns...-, sinó que també es troba emparada tant econòmicament com legislativa pel govern i, per tant, esdevé un organisme privat plenipotenciari en l'àmbit de la propietat intel·lectual?

La resposta és tan incerta com necessària. Mentre no es trobi, continuarem sotmesos indefectiblement als flagrants atemptats contra la llibertat de distribució de cultura que aquesta empresa duu a terme.

No obstant, convé matisar: és obvi que els autors han de tenir ple dret sobre les seves obres i decidir quin grau de divulgació legal poden tenir aquestes, així com també tenen el dret de percebre beneficis econòmics per les seves creacions; cal tenir en compte que molts autors, des de músics fins a escriptors, viuen d'això: de la venda d'allò que creen. Fins aquí podem estar més o menys d'acord.
Però ara ve l'estafa de la qual som víctimes. Tal i com estipula la Llei de Propietat Intel·lectual, tots els usuaris que comprem qualsevol tipus de suport digital paguem un impost preventiu que "assumeix i preveu la possibilitat d'un ús il·lícit del citat suport". De què serveix, ergo, la persecució que va iniciar fa temps la SGAE -i que ha portat a situacions deplorables- si ja hem pagat el preu de la nostra llibertat? Per què continuen emprenent accions legals contra pàgines web i fins i tot contra usuaris si la multa ja havia estat pagada obligatòriament amb anterioritat?
L'aprofitament d'aquest buit legal -o complot governamental, qui sap...- per part de la SGAE ha portat a situacions tristament còmiques, com la imposició del cobrament del cànon a les perruqueries que tinguin encesa la ràdio o, fins i tot, a les associacions i juntes que organitzen festes populars sense ànim de lucre com la dels Moros y Cristianos a Alacant. En la majoria de casos, els jutges dicten sentència a favor de la SGAE.

Així doncs, tots podem ser víctimes de la SGAE. Vigileu si escolteu una cançó no original al vostre reproductor de música i teniu la mala sort de trobar-vos amb un inspector de la citada empresa, ja que podrien produir-se conseqüències legals.
Però, com deia al començar l'article d'avui, potser això canvia. Potser el monopoli del robatori legal i indiscriminat desapareixerà, i sorgiran altres empreses similars a la SGAE, i tindrem el dubtós luxe de ballar amb una dama diferent a cada cançó. O no. Qui sap si arribarà el dia en que el més important de la cultura no serà el preu a pagar, sinó els fruits que la societat obtingui d'ella.

[TOMB RAIDER] Game Over.

Amb aquest estrany títol dono peu a una nova actualització. I ho faig assenyalant que l'actriu nord-americana Angelina Jolie està morint, i no és cap broma. Segons l'escassa informació que tenen els medis de comunicació, Jolie sofreix migranyes molt fortes, convulsions i caiguda del cabell.



És una llàstima que una de les actrius més bones (físicament, és obvi) i més solidàries amb la pobresa hagi de passar un tràngol -pel que sembla, terminal- com aquest.
Brad Pitt, el seu famós novio, ha declarat que estarà i lluitarà amb ella contra la malaltia sense identificar tot el que sigui possible.

Una pena, reitero.

Clic aquí per veure la notícia completa.
P'tó

Vendo costo del güeno.

Flipant. Això és el pamflet publicitari que va escriure un camell de Badalona. Com podeu veure, no hi ha paraules per descriure, perquè bàsicament només m'en puc riure de lo analfabet i tonto que pot arribar a ser un humà.
Els Mossos s'ho van prendre a broma en un principi, però van poder corroborar que era cert quan van visitar el lloc.

En fi, aquesta nit toca festa a casa del Macià, que m'ha convençut el Boris.

Ta lue!

Joves passats de voltes

Hola de nou!

Com que avui mateix he estrenat el blogspot i estic motivat per escriure, faig ja una segona entrada, aprofitant també que he llegit una notícia a la premsa digital que m'ha impactat i alhora m'ha fet enfadar força.

Tracta de la violència juvenil. Aquest cop, dos agents de la policia local d'una regió murciana han estat fortament agredits per un grup de punks, els quals van donar una bona pallissa als dos homes després de que aquests intentessin dissuadir als joves de trencar persianes i cotxes.
Segons dades facilitades per la policia, va ser necessari un bon gruix de reforços per reduir la vintena de joves violents.

A més a més d'estar cometent una activitat vandàlica, els molt fills de puta van enviar a dos policies a l'hospital. Segurament, els punks pensaven que la policia del país és feixista i opressora -quan no és del tot cert-, i amb això justifiquen les agressions.

Penós, senzillament penós. Realment la joventut degenera cada cop més? És obvi que no m'agrada mirar enrere, però no fa tants anys, aquest tipus de situacions no es produïen. I la veritat és que contínuament surten notícies al diari que expliquen una nova escena de violència amb joves implicats. Bullying, mòbil, Youtube, latins, ñetas, canis...és el nou estereotip per a molts joves.

Punk una mica passat de voltes

Òbviament, queda l'últim apartat, i és la influència que els pares i els professors tenen en l'educació dels seus fills. La realitat és que molts pares no són prou estrictes, o com a mínim, efectius a l'hora d'educar.
Les feines d'avui en dia, barrejades amb la idea de treball just sotmeten a un pseudo-estrès a molts pares, i això provoca deficiències a l'hora d'educar i ajudar els fills perquè, en un futur no molt llunyà, puguin rendir al màxim de les seves capacitats, i alhora siguin persones madures i amb un sentit comú que els permeti discernir en la majoria d'ocasions què és correcte i què no ho és.

Si de tant en tant penséssim com era de dura la vida dels nostres avantpassats, arribaríem a la conclusió de que ens trobem en unes condicions immillorables per poder convertir-nos en la societat utòpica que l'home sempre ha desitjat. Les ànsies de molts adolescents, que els fan creure que es poden "menjar el món", sovint traïcionen els sentiments i el sentit comú, originant bestieses com la que ens ocupa.

M'agradaria que reflexionéssiu una mica sobre el tema.

P'tó